Vaig començar a Agora fa dos anys amb una mentorització col·lectiva, la qual va ser decisiva en el meu recorregut artístic. Em va portar a aprofundir radicalment el meu treball des d’un punt de vista tècnic, però també, i potser sobretot, a reflexionar profundament sobre el significat i el missatge que volia transmetre. Les crítiques i consells que vaig rebre d’altres artistes sempre van ser amables i útils. Escoltar-los, descobrir el seu món en detall i compartir aquesta aventura junts ha estat una experiència meravellosa. Alguns d’ells s’han convertit en amics amb qui encara parlo! Com a resultat, el meu projecte *Deliquescence* va agafar forma, i la Universitat de La Reunió em va convidar a exposar-lo. Després vaig continuar a Agora amb una mentorització individual dirigida per Pablo Giori per acompanyar-me en aquest important projecte. La seva experiència i habilitats en una àmplia gamma de camps em van permetre aprofundir encara més en el meu treball, així com en la comunicació, la curadoria i altres aspectes de l’organització d’una exposició que no sempre són familiars per als artistes. La mentorització, ja sigui col·lectiva o individual, també és una manera de comprendre millor com funcionen les galeries, festivals, publicacions i la comunicació, i d’aprendre a dirigir millor la carrera com a artista. Avui, *Deliquescence* també està publicat en tres revistes.
Afegiria que tenir un anglès imperfecte no és un obstacle :) Hi ha molta ajuda i amabilitat de tothom en aquest tema. També he progressat en aquest aspecte, i això obre moltes portes!