La fotografia és experimental des del seu naixement perquè és fruit de tot un seguit de reflexions i descobriments experimentals, nous, transformadors. En la seva evolució, la indústria la va anar conquerint per democratitzar-la i fer-la negoci, però sempre hi va haver científics, artesans i artistes creant d'una altra manera, des d'un altre lloc. Els científics han fet avançar la tècnica, els artistes la representació visual i els historiadors i filòsofs han intentat explicar que era tot això que passava en un camp molt complex i divers.

En els darrers deu anys, aquest tipus de fotografia està vivint un gran apogeu, no només en quantitat d'artistes, científics i artesans implicats, sinó també en la concepció filosòfica que li dóna sentit. L'experimental ha deixat de ser una cosa secundària i oculta als arxius per ser Art, Ciència i Artesania en majúscules, per ser una recerca digna i valuosa, comunitària. Si bé s'ha avançat molt, manca una visió històrica en profunditat que ens porti a conèixer d'on venim i on anem, i una reflexió filosòfica que ens permeti entendre les raons de per què fem allò que fem.

Aquest curs, per primer cop, recupera aquestes genealogies, perquè necessitem explicar aquesta història i entendre-la entre tots els membres de la nostra comunitat per poder continuar avançant. Per això anirem creuant tres nivells d'anàlisi (la història, les teories i els debats) que s'han succeït en diferents espais i moments i que han donat sentit a allò que avui coneixem com a fotografia experimental. El recorregut el farem en dos trimestres de set sessions cadascun: el primer d'octubre a desembre on treballarem des dels inicis de la fotografia fins a les avantguardes i, el segon, entre gener i maig, on veurem la fotografia experimental contemporània. A cada classe hi haurà una exposició teòrica amb imatges, la lectura de textos originals i després un espai de discussió col·lectiva.